Els barris són la seva gent, són els veïns i les veïnes que hi viuen, que s’hi passegen, que hi juguen, que hi compren, que s’ajuden, que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir estones en bona companyia. Els barris són l’essència d’un poble, en són l’ADN, la identitat, són les associacions veïnals dinamitzant-los i teixint veritables xarxes de suport i col·laboració mútua. I, gràcies a la seva persistència, sovint donen resposta a les necessitats que sorgeixen, perquè les persones tenim la capacitat de transformar les coses i de millorar la ciutat.

Que els barris bateguen amb força i ganes ho estem constatant. Des de fa uns mesos hem posat l’accent en els barris per prioritzar-los. Els trepitgem amb vallencs i vallenques que tenen ganes de parlar-nos de la trama urbana, dels carrers, de les voreres estretes que dificulten el pas de cotxets i cadires de rodes, dels jardins que tenen –o que no tenen–, de la insuficiència lumínica, del servei de neteja, de la manca d’aparcament, del comerç, de les històries que amaguen... Els escoltem perquè ningú coneix millor les necessitats d’un barri que les persones que hi viuen. No cal que us digui com n’és, de gratificant, parlar amb persones grans –i no tan grans–, perquè són un pou de coneixement. Escoltem tothom, i encara ho estem fent, per saber la ciutat que volen i que volem.

Veïns i veïnes en parlen amb entusiasme, amb l’orgull de pertinença a un lloc, amb la satisfacció d’haver contribuït a fer-lo créixer, a donar-li la fisonomia que té i a teixir la vida comunitària que els fa tan singulars. Han lluitat perquè les iniciatives urbanístiques que han defensat siguin una realitat, algunes ja ho són, una realitat; d’altres estan en vies de ser-ho i algunes potser es podran executar en un futur.

Cadascun dels barris té una personalitat pròpia. El centre històric manté el regust d’un passat nostàlgic que s’escola i del qual ja no queda gairebé res i que alguns ens recordaven una tarda molt freda del mes de desembre mentre caminàvem per uns carrers que havien estat l’eix comercial de Valls. Un centre històric que hem de recuperar d’un decaïment sense aturador. Allunyant-nos del centre històric i de les muralles, detectem carrers i places amb més vida i un comerç més actiu, que comprovem assegudes en una cafeteria prenent un cafè i parlant amb la clientela. I els barris perifèrics, que s’esforcen per conservar una convivència més estreta amb el veïnat i fomentar la cohesió social.

Nosaltres ens hem apropat a tots ells, i ho continuarem fent, a fi d’intentar, d’una banda, resoldre les mancances que tenen i, de l’altra, igualar les condicions de vida de qualsevol vallenc i vallenca, independentment del barri on viuen, perquè les persones són el centre de les nostres polítiques. Això vol dir invertir en un enllumenat que faci més segurs els carrers per circular-hi sense por; parcs i jardins que convidin a entrar-hi i passejar-hi, perquè els espais naturals s’han de transformar en espais de socialització i de trobada; carrers nets, equipaments municipals que tinguin en compte tothom; en una paraula, actuacions amb una mirada més feminista i global, amb una perspectiva que té en compte la diversitat de totes les persones que vivim a Valls. L’escolta activa i la resolució dels problemes han de fer de l’Ajuntament l’administració més propera i facilitadora, una administració al servei de la ciutadania.