Encetem un nou any, el 2023, que vindrà carregat de bons propòsits, alguns segur que els complirem perquè són una prioritat per a nosaltres i fàcilment assumibles; d’altres potser no, perquè, tot i que ens autoimposem amb molt bona voluntat de tirar-los endavant, la voluntat s’esvaeix ja les primeres setmanes de l’any perquè no deuen ser tan prioritaris com els primers.

Els primers dies de l’any no ens han estalviat les crítiques al voltant de la licitació del museu casteller. Les eleccions municipals seran el mes de maig. No ens ha d’estranyar, doncs, que durant aquests cinc mesos els partits que optem a l’alcaldia utilitzem tota l’artilleria que tenim a l’abast per desacreditar els adversaris polítics. Segons sembla, el matrimoni entre ERC i Junts és un matrimoni de conveniència. Ves, quina novetat! M’atreviria a dir que tots els matrimonis polítics són forçats, si entenem matrimoni de conveniència com un lligam que s’acorda sense que hi hagi cap vincle sentimental. Alguns tenen molt interès a afeblir-nos i dinamitar-nos. El 2019, però, per formar govern es va signar un acord, un acord ferm, perquè per damunt de tot preval la voluntat de millorar la ciutat i el dia a dia dels vallencs i de les vallenques, la qual cosa empeny els dos socis de govern a caminar units. Tanmateix, la convivència a vegades pot arribar a ser difícil –i les parelles, això ho saben bé–, perquè les prioritats de l’un i de l’altre fan que apareguin diferències de criteri i petites friccions en les maneres de fer, de dir i de resoldre.

Amb l’habitatge no s’hi juga: és un dret

Que Valls té una necessitat emergent d’habitatge és una evidència cada dia que passa més palpable. Portem anys que les dificultats per accedir a un habitatge s’estan convertint en un dels focus d’exclusió social. L’Ajuntament, tot i que la Regidoria d’Habitatge ha treballat intensament per reduir l’exclusió residencial incrementant el parc d’habitatge (ha passat de 3 pisos abans del 2015 a gestionar-ne 23 a finals del 2022), encara arrossega un dèficit habitacional. Per això, la inversió de l’Incasòl al pàrquing de ca la Mataueta és molt celebrada perquè contribuirà a corregir aquesta mancança amb la construcció de pisos dotacionals i de lloguer social que hauria de gestionar l’Ajuntament des de l’Oficina Local d’Habitatge, si volem garantir un servei públic de qualitat. La població més vulnerable –els joves, les persones grans, la població estrangera i les famílies monoparentals– pateix més que ningú la pressió econòmica i l’increment de preus, tant dels pisos de lloguer com de compra, que no sempre pot assumir.

Calen, doncs, polítiques decidides que estimulin la construcció, però millor encara, la rehabilitació i no deixar-ho en mans només d’un mercat que en vol treure un profit per enriquir-se. Calen polítiques solidàries que permetin els joves emancipar-se i desenvolupar el seu projecte vital i no enterrar-se a casa dels pares; calen polítiques valentes que ajudin les famílies més vulnerables i les persones grans amb rendes baixes a suportar el lloguer, i no s’han d’oblidar les persones desnonades perquè no poden aguantar el cost d’un lloguer i necessiten un lloc on viure. I si el mercat immobiliari no els té en compte, l’Administració pública, l’Ajuntament, sí que ho ha de fer. És la nostra obligació perquè viure en un habitatge digne és un dret que tenim tots els ciutadans. I l’Ajuntament és l’administració més propera al ciutadà i ha de vetllar pels seus interessos amb polítiques igualitàries i inclusives.

«Activitats en família»

Aquesta setmana des de la regidoria d’Educació hem presentat les propostes del primer trimestre de l’any del programa «Activitats en família» del Pla Educatiu d’Entorn; tres tallers que surten dels centres educatius i es traslladen al carrer perquè entenem que l’educació va més enllà de l’àmbit estrictament acadèmic. Són activitats gratuïtes per facilitar que hi participin totes les famílies i afavorir la inclusió.