D’un temps cap aquí la seguretat ciutadana és en boca de tots. El que des de fa uns mesos fins ara era titllat d’una percepció d’inseguretat que no es corresponia amb la realitat, ara m’atreveixo a dir que la percepció coincideix plenament amb la realitat.

La instal·lació de videocàmeres en alguns carrers del centre històric de la ciutat per enregistrar imatges havia de servir per assegurar la convivència ciutadana i prevenir delictes i infraccions relacionats amb la seguretat pública perquè els vallencs i vallenques poguéssim passejar pels carrers i espais públics amb tranquil·litat. I podem afirmar que l’objectiu buscat ha estat assolit perquè els actes delictius i vandàlics de les últimes setmanes s’han traslladat a altres punts de la ciutat, amagats dels ulls observadors de les càmeres.

És innegable la tasca dels cossos policials en la seguretat ciutadana. Mossos d’Esquadra i Policia Local treballen coordinadament, però la intervenció policial no sempre és suficient per resoldre els problemes de seguretat. Crec que encertaré si dic que algunes persones són partidàries de «tolerància zero», empeses per un populisme sancionador que s’ha posat de moda en els sectors més reaccionaris, que busquen culpabilitzar qui sigui, al preu que sigui. D’altres, en canvi, defensem una estratègia comunitària, un treball intens a la via pública per evitar que els vallencs i vallenques abandonin els carrers perquè s’hi senten insegurs. Cal frenar la desertització d’aquests espais perquè els infractors s’hi acomoden i se n’apoderen, la qual cosa accentua la degradació dels espais ocupats i una acceleració dels fets delictius.

Les polítiques comunitàries no tenen una reacció tan immediata, aprofundeixen en les problemàtiques i posen les persones en el centre de la seguretat. Hem recuperat la patrulla de carrer, la policia de barri, de proximitat, que treballa sobre el terreny. Aquest treball es complementa amb la tasca de dinamització i mediació que es va posar en marxa al centre històric fa uns mesos. Policies i educadors socials parlen amb veïns i veïnes als carrers, a les portes de les escoles, a les botigues, a les terrasses... i recullen informació dels problemes existents i de les necessitats del barri que es deriven a les àrees corresponents per trobar-ne una solució.

La visita del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, de divendres passat a Valls va servir perquè garantís que les dues unitats de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) es quedarien a Valls mentre fossin necessàries. El conseller va passejar-se pels carrers del centre històric de bon matí i va poder comprovar la degradació i el decaïment que arrossega el barri des de fa molts anys, i el tancament de molts comerços. Cal, doncs, apostar pel barri antic si volem recuperar-lo, si volem que les botigues tornin a aixecar persianes i si volem que els joves s’hi instal·lin i facin vida al barri. I això ja no depèn dels cossos de seguretat.