Demà dissabte i diumenge se celebra el concurs de castells a Tarragona, un certamen que es convoca cada dos anys el primer cap de setmana d’octubre a la Tarraco Arena Plaça. Enguany segur que hi ha més ganes que mai, perquè l’últim va ser el 2018. El 2020 no n’hi va haver perquè el confinament i les restriccions obligades per la COVID-19 van tallar d’arrel totes les activitats.

Dos anys després tornaran a Tarragona les divuit colles que hi participaran demà a la tarda i les dotze que ho faran en la jornada de diumenge al matí. En total trenta colles castelleres que sortiran a plaça a donar el millor d’elles mateixes i a sumar tants punts com sigui possible en tres rondes per ser proclamades les millors colles del món casteller.

El concurs de castells genera molta expectació, no solament entre el públic que es concentra a la plaça, sinó també entre els mitjans de comunicació. Cada any que passa el ressò mediàtic és més gran. Mitjans de comunicació nacionals i internacionals són presents a la convocatòria atrets per l’espectacularitat de les estructures que enlairen les colles i per les emocions que generen entre la gent.

El concurs també és un reflex de la importància que d’uns anys cap aquí han assolit els castells. El fet casteller està en evolució constant. Ningú ja no posa en dubte l’expansió territorial i qualitativa dels castells, la manifestació popular més arrelada al territori i fins més enllà. No perdem de vista, però, que la petjada que deixen és la conseqüència de l’esforç, la disciplina i la voluntat d’un conjunt d’homes i dones que treballen cada setmana des dels primers mesos de l’any per acomplir un objectiu: bastir castells i millorar-los cada any que passa.

Permeteu-me també que deixi per escrit un comentari que sovint verbalitzem: els castells no haurien arribat tan lluny sense la incorporació de les dones en les estructures. I no ha estat gens fàcil, perquè, com passa en altres sectors, han hagut d’obrir-se camí a cops de colze, demostrant constantment la seva capacitat. Lleugeres, primes, àgils i mentalment molt preparades són qualificatius que les defineixen i gràcies als quals al segle XXI s’aixequen castells ben amunt.

Des d’aquest espai desitjo molta sort a la Colla Joves Xiquets de Valls i a la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

5 ANYS DESPRÉS. Demà és 1 d’octubre. Demà es compliran cinc anys d’una votació que havia de catapultar-nos cap a la independència. De moment, però, la independència continua irresolta. L’empresonament i l’exili de membres de l’executiu català han obligat a modificar l’estratègia, però no el rumb. Cap de nosaltres, d’aquells més de dos milions de persones que vam sortir a votar, no hem renunciat a la independència. La gent d’Esquerra no ens hem replegat. Defensem avui el que ja defensàvem l’any 30, una república catalana que englobi tothom i que no deixi ningú enrere. La Plataforma Valls per la República, que integren l’ANC, Òmnium Valls i l’Alt Camp, i els partits sobiranistes d’Esquerra, Junts per Valls i la CUP, commemorarà un any més l’aniversari del referèndum.